Quan volia comunicar als catalans la meva experiència vital d'haver conegut un dels artistes més complets i admirats del món, tant per la seva altura poètica com pel seu compromís polític, tant per la seva cultura i finesa conceptual com pel seu ressò popular en l’Amèrica “no-del-Nord”, només comparable al que han tingut, sumats, Serrat, Llach, Martí i Pol i Pere Calders, per dir alguns... em trobava amb la barrera de l’idioma.
Ens estem perdent l'autor més interessant d’Amèrica els últims 40 anys. I penso que la cultura musical catalana no es pot permetre això.
No hay comentarios:
Publicar un comentario